El mite d'Antígona

Laios, rei de Tebes, fill de Labdac, del llinatge de Cadmis, es casà amb Iocasta, germana de Creont. El matrimoni era estèril, i Laios desitjava vivament tenir descendència. Apol·lo, des del seu oracle, li prohibí de satisfer aquest anhel: el fill que tingués mataria i causaria la ruïna de Tebes. Laios, no fent cas de la predicció, engendra Edip i atreu així, damunt d'ell i laseva casa, l'odi del Déu. Temorenc de la desgràcia que l'amenaça, el rei ordena a la fi d'abandonar el nascut al bosc i a la fosca, però Edip és aslvat i creix, vigorós i subtil, lluny de Tebes. Un dia, troba el pare desconegut en un camí i el mata, al llarg d'una baralla. Arriba a la ciutat i per consell de Creont, es casa amb la reina vídua, la seva pròpia mare, Iocasta.
Tenen fills: Antígona, Isemene, Etèocles i Polinices.
Al cap d'un temps, Èdip i Iocasta es donen compte del seu crim (Èdip mata el seu pare i es casa amb la seva mare) Iocasta decideix penjar-se i Èdip es buida els ulls.
Al cap d'un temps, Èdip, es cansa del mal tractament que rep per part dels seus dos fills i els maleeix com a càstig: d'ell heretaran tan sols la discòrdia i la guerra. Mort el pare, els dos germans, reis un any l'altre, segons pacte, es disputen el poder. Polinices és desposseït dels seus drets i planeja una venjança per a Etèocles.
Els dos germans es troben davant per davant, lluiten i es donen un a l'altre la mort. Creont, el nou rei, mana d'honorar la memòria d'Etèocles i prohibeix que Polinices sigui en repòs segons els ritus. Antígona, la germana, enterra de nits el cos mig menjat pels voltors. Descoberta, és commdemnada per un crim contra la ciutat. Tirèsias, l'endeví, intenta inútilment salvar-la.

Diferències entre l'Antígona de Salvador Espriu i Sòfocles:
Sòfocles és el primer autor d'aquesta obra Antígona, la bella donzella que es posa enfront el seu oncle per defensar les lleis morals segons les quals ella actuava. 
Espriu comença la seva obra amb un pròleg  explicant la seva versió, ja que a més de la versió de Sòfocles, també trobem la d'Ésquil i Eurípides.

Els dos autors, Sòfocles i Espriu presenten la història en la mateixa terra i en la mateixa època mitològica però no s'explica la història de la mateixa manera.

• A l'Antígona d'Espriu, apareix un pròleg que narra tots els esdeveniments fins el final del llibre. Fa un resum de tot el que el lector llegirà més endavant. 
• A l'Antígona de Sòfocles apareixen Antigona i Ismene parlant de la guerra que hi ha hagut a Tebes. Es amb aquesta conversa quan el lector s'assabenta del que ha passat. Antígona fa veure que el seu món està dividit en amics i enemics, mentre que Ismene el té dividit en forts (els que tenen el poder) i dèbils com ella i cedeix davant els mals i les desgracies. El pròleg acaba amb el cant del cor, un cor passiu al qual no l'importa el que passa, es manté al marge.
• Salvador Espriu ha afegit personatges per a què així l'obra la puguem entendre molt millor, ja que els personatges fan parlaments, donant-nos idees complertes del que passa.
• Com més personatges amb antecedents  millor s'enten l'obra perquè aporten informació i entens la història.

Personatges d'Antígona, Salvador Espriu:

Antígona

ismene

Euriganeia

Astimedusa

Euridice

Tirèsias

Creont

Eumolp

Etèocles i Polinices

El Lúcid Conseller

Personatges d'Antígona, Sòfocles:

Antígona

Creont

Ismene

Guardià

Hemón

Missatger

Corifeo

Opinió sobre l'obra:

Crec que Espriu va fer una bona comparació entre el mite d'Antígona i la Guerra Civíl Espanyola ja que, si ens parem a llegir bé els símbols que hi ha amagat en aquest mite, podem veure com es sentia Salvador Espriu en aquella època, bé, no només ell, si no tots el que la van patir.

Franco representa Creont, ja que Creont és el rei i Franco era un dictador.
Etèocles i Polinices representen l'Espanya "bona" i l'Espanya "dolenta".