Pere Calders

BIOGRAFIA:

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista. 

Es dóna a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. 

- Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: 
- El recull de contes
- El primer arlequí
- La novel·la curta 
- La glòria del doctor Larén. 

Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes:

- Cròniques de la veritat oculta (1955), 
- Gent de l'alta vall (1957), 
- La novel·la Ronda naval sota la boira (1966).

Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993). 

Va ser Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 


Influències: Edgar Allan Poe, Ruyra i Kafka.


Realisme màgic: És un moviment del segle XX que consisteix a introduir elements sobrenaturals i fantàstics enmig de pintures o narracions de caire realista sense canvi de món, de tal manera que queden incorporats a la quotidianeitat dels personatges.

Microrelats: Són unes narracions que consten d'una introdució, nus i desenllaç però en una longitud màxima d'unes 10 línies. ex:

El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.