MARCELONA
Un dia d’agost calorós, a la ciutat de Marcelona, sí, sí,
ho heu llegit bé, Marcelona, no Barcelona, una ciutat commovedora amb uns
ciutadans honrats i un barri de lladres petit, estret i ple de brutícia, on un
dia, Martina, una dels nostres protagonistes, estava passejant pel carrer de
sant Marià, un carreró amb uns terrats decorats amb flors.
Anava pensant en les seves coses quan de cop i volta, va
visualitzar un noi que mica en mica el tenia més a prop perquè anava en
direcció contrària a ella. El va reconèixer, era en Martinet, un noi molt amic
de la Martina
¡, que sempre havien anat junts des de ben petits i ho compartien tot, es
podria dir que eren com carn i ungla.
-
Bon
dia, Martí!
-
Bon
dia, Martina, quin dia tan esplendorós que fa avui, oi? És un preciós dia per
anar a passejar. (La Martina ,
que tant adorava ell, terriblement enamorat d’ella).
-
Sí,
i tant Martí, vols quedar aquesta tarda?
-
Val,
i per què no? Anem a... – De sobte, es va sentir un soroll mot estrident que
provenia del carrer del costat. Una persona va començar a cridar
desesperadament, per la veu, varem poder reconèixer que es tractava d’un nen
d’uns 10 anys o més -.
-
Què
està passant? Què és això? – Primerament ens varem estirar a terra per si de
cas era una explosió i en sortíem malparats, però no va ser aixó. La Martina començà a cridar
per a veure si algú la sentia, però cada vegada es sentia més soroll -.
-
Martina, ara és la nostra! – els dos
personatges s’ajuntaren de cop i cridaren amb força: “Fusió”. Varen fer unes
“poses” rares i de cop es van arrencar la camisa del tot, dins de la camisa
portaven una mena de roba amb un símbol que deia: SM. I us preguntareu, per què
SM? Doncs bé, com que els seus noms eren Martina i Martí, es van ajuntar els
noms i significaven “Súper Martins”.
-
Hem
d’anar a salvar el nen que està patint! Pot ser li està atacant un monstre, pot
ser un lladre? Ves a saber! Unim les nostres forces i així aconseguirem
derrotar aquest personatge dolent i malvat!
Tot corren, Els Super Martins van anar cap al lloc dels
fets, i allà, entremig de la bardissa, sobresortia el cap d’un nen i un
personatge que estava intentant atracar-lo, o picar-lo o... ves a saber, les
herbes eren tan altes que en prou feina podies diferenciar qui era el bo del
dolent.
I si és que, la gent avui a dia, a Marcelona, es creu que
mai hi ha hagut problemes, però el que no saben, és que els Super Martins ens
preocupem de tots els problemes d’aquesta meravellosa ciutat.
-
Què
seria aquesta ciutat sense nosaltres, oi Matina?
-
La
ciutat ens necessita, som els herois d’aquesta ciutat.
I
plens d’orgull, es tornaren a canviar de roba, com a “gent normal”, es tornaren
a barrejar entre la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada