A Salvador Espriu.
Cançó després de la pluja
El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!
Mallorca, 1935.
Imitiació del foc és un poemari pòstum de Pòrcel que va ser publicat l'any 1938 a Barcelona per les Edicions de la Residència d'Estudiants. El llibre ha estat traduït al francès per Renée Sallabeny.
Per a ell, "La imitació del foc", simbolitza la presència de la vida dels altres que van girant entorn a ell amb aparença de felicitat per tal d'oblidar que, d'un moment a l'altre, aquestes vides il·luminades s'apagaran i morirant deixant un record.
Per això, es podria dir que la vida està il·luminada com el foc, que a part de donar caliu, també dóna llum i vida, i que el foc no sempre està viu, si no li poses llenya, el foc es va consumint mica en mica fins que s'apaga, igual que la vida. (El foc és una metàfora de la vida).
Temàtica:
El llibre és com un calidoscopi, ja que conté poemes neopopularistes, simbolistes, de la poesia pura i d'altres que imiten un cert barroquisme, a més d'un surrealista.
Estructura:
El llibre té 3 parts: "Fira encesa", "Rosa sereta" i "Arbre de flames".
El poema:
Tema: Com bé es diu, cançó després de la pluja, és un poema que tracta sobre un dia després d'haver plogut.
Parla sobre el paisatge que es veu i també descriu els animals com el cargol i l'escarabat. Parla també sobre el cel, com els núvols van desapareixent mica en mica, i entre clarianes es pot apreciar la llum i calor del sol.
La cançó tracta sobre la pluja que és un síbol de foscor i mort, però que el dia es va aclarint i el sol significa ànima i vida, i ens ve a dir que tot i un dia de pluja sigui un dia en què no surts pel mal temps, sempre acabarà sortint el sol i podràs viure i fer el que t'agrada.
Estructura: Poema compost per versos heptasíl·labs i pentasíl·labs. Amb rima consonant d'art menor.
Figures retòriques:
Onomatopeies, per a crear sons perquè és una cançó infantil.
Enumeracions - Albó, romaní...
Encavallaments.
Personificació - El vent juga amb el molí i Matinet matí no ballis amb la calitja.
Anàfora - El sol s'encén i s'apaga.
Hi ha el·lipsis per donar rapidesa i agilitat al poema.
Conclusions: Aquest poema està dedicat als nens petits ja que parla amb una tonalitat molt normal i no hi ha paraules complicades. És un poema molt ben estructurat però alhora podríem dir que és molt diferent els altres poemes que ha compost ja que no és un poema molt "estricte".
És una cançó popular, amb una rima perquè la gent se la pugui aprendre amb facilitat es pugui difondre amb rapidessa.
Imitiació del foc és un poemari pòstum de Pòrcel que va ser publicat l'any 1938 a Barcelona per les Edicions de la Residència d'Estudiants. El llibre ha estat traduït al francès per Renée Sallabeny.
Per a ell, "La imitació del foc", simbolitza la presència de la vida dels altres que van girant entorn a ell amb aparença de felicitat per tal d'oblidar que, d'un moment a l'altre, aquestes vides il·luminades s'apagaran i morirant deixant un record.
Per això, es podria dir que la vida està il·luminada com el foc, que a part de donar caliu, també dóna llum i vida, i que el foc no sempre està viu, si no li poses llenya, el foc es va consumint mica en mica fins que s'apaga, igual que la vida. (El foc és una metàfora de la vida).
Temàtica:
El llibre és com un calidoscopi, ja que conté poemes neopopularistes, simbolistes, de la poesia pura i d'altres que imiten un cert barroquisme, a més d'un surrealista.
Estructura:
El llibre té 3 parts: "Fira encesa", "Rosa sereta" i "Arbre de flames".
El poema:
Tema: Com bé es diu, cançó després de la pluja, és un poema que tracta sobre un dia després d'haver plogut.
Parla sobre el paisatge que es veu i també descriu els animals com el cargol i l'escarabat. Parla també sobre el cel, com els núvols van desapareixent mica en mica, i entre clarianes es pot apreciar la llum i calor del sol.
La cançó tracta sobre la pluja que és un síbol de foscor i mort, però que el dia es va aclarint i el sol significa ànima i vida, i ens ve a dir que tot i un dia de pluja sigui un dia en què no surts pel mal temps, sempre acabarà sortint el sol i podràs viure i fer el que t'agrada.
Estructura: Poema compost per versos heptasíl·labs i pentasíl·labs. Amb rima consonant d'art menor.
Figures retòriques:
Onomatopeies, per a crear sons perquè és una cançó infantil.
Enumeracions - Albó, romaní...
Encavallaments.
Personificació - El vent juga amb el molí i Matinet matí no ballis amb la calitja.
Anàfora - El sol s'encén i s'apaga.
Hi ha el·lipsis per donar rapidesa i agilitat al poema.
Conclusions: Aquest poema està dedicat als nens petits ja que parla amb una tonalitat molt normal i no hi ha paraules complicades. És un poema molt ben estructurat però alhora podríem dir que és molt diferent els altres poemes que ha compost ja que no és un poema molt "estricte".
És una cançó popular, amb una rima perquè la gent se la pugui aprendre amb facilitat es pugui difondre amb rapidessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada